QUINTA SESSIÓ
17/02/2022
Els instrumentistes de vent, igual que els cantants, no podem veure les zones del nostre cos on neix el so. Un violoncel·lista pot observar com l'arc que maneja frega les cordes i les fa vibrar; un percussionista també pot veure com la baqueta impacta al timbal i fa vibrar el seu pegat. Nosaltres, els saxofonistes, no podem veure el moviment del nostre diafragma, el comportament del nostre tracte vocal, ni el tipus de contacte que té la nostra llengua amb el filtre i la canya. Aquesta circumstància no ens deixa cap altra opció que la de desenvolupar un tercer ull: la consciència corporal.
Durant el procés educatiu dels instrumentistes de vent, com és evident, es sol posar molta atenció en l'acció de respirar, però: què passa amb el tracte vocal? La quantitat, velocitat i pressió de l'aire són essencials per dominar el nostre instrument, però necessiten un espai on desenvolupar-se. En aquest punt entren en acció les cavitats orals i nasals, la faringe i la laringe, que en conjunt formen el tracte vocal. Paràmetres com l'emplaçament, la posició del paladar o l'articulació que aconseguim amb la llengua, són responsabilitat d'aquesta part del nostre cos, a la qual vam posar atenció en aquesta sessió.
Per començar descobrint els límits de la nostra cavitat bucal, Carles ens va proposar un exercici per al que necessitàvem un globus llarg amb aigua congelada. El contrast tèrmic feia possible sentir el seu contacte a les diferents parts de la nostra boca, la profunditat a la qual es troba la paret posterior de la faringe o la posició de la llengua. Per al següent exercici vam inflar un altre globus llarg amb una mica d'aigua, intentant aconseguir una forma ovalada amb la mida correcta per ficar a la boca, com podeu veure a la següent imatge.
Vam parlar i cantar amb el globus a la boca per prendre consciència de l'espai de les nostres cavitats, cosa a la qual normalment no posem molta atenció a l'hora de tocar. Darrere d'aquests exercicis vam aconseguir prendre una mica més de consciència sobre l'espai intern de la part més exterior del tracte vocal. Finalment, vam afegir la visualització a aquests exercisi per imaginar la sensació de tocar el nostre instrument unida a aquestes noves sensacions.
Treballar sense instrument pot ser molt més efectiu si el nostre objectiu consisteix a millorar l'autopercepció corporal, ja que així eliminem els múltiples estímuls que tenim a l'hora de tocar i ens centrem directament en un únic objectiu.
