L'11 de febrer començava la trobada Lítore més llarga fins al moment. Aquesta vegada el nostre punt de trobada va ser Madrid, des d'on vam posar rumb a Cerezales del Condado, León, on passaríem els nostres primers dies de trobada. Després d'aquesta experiència de sis dies, vam tenir l'oportunitat de fer una petita gira de concerts en la comunitat de Castella i Lleó abans de viatjar a Maastricht, Països Baixos, per a oferir el nostre primer concert internacional. Han estat 2 setmanes plenes d'intensitat, en les quals han succeït molts detalls que quedaran per al record. Us ho expliquem!
En la matinada del dilluns 12 de febrer arribem a Cerezales del Condado, un poble del rural lleonès que va acollir les nostres jornades de treball amb el compositor ucraïnès Adrian Mokanu fins al dissabte. Entre naturalesa, animals i unes increïbles instal·lacions, vam posar en marxa el nostre nou programa El Somriure de les Tombes i l'obra d'estrena Tras las Aguas Leteas. Poder viure de nou tots junts en la mateixa casa ens va recordar a la nostra etapa d'estudiants a Palma i al meravellós Piset Lítore, on tants moments vam compartir.
Si vols conèixer els detalls del nostre pas per la Fundación Cerezales, la residència artística i l'obra d’Adrian Mokanu, aquí et deixem les últimes entrades del blog:
La primera etapa d'aquesta trobada va acabar el dissabte 16 de febrer amb l'estrena del nostre nou programa i l'obra d’Adrian envoltats de les nostres famílies, que van viatjar fins a Lleó per a escoltar-nos. L'endemà, ens acomiadem de Cerezales del Condado després de visitar el seu increïble pessebre, i ens instal·lem a la ciutat de Lleó. Allí descansem i preparem els nostres concerts de la gira de Juventudes Musicales de España, que ens van portar fins a la Sala Fundos en Veguellina de Órbigo (17 de febrer), el Teatro El Albéitar a Lleó (18 de febrer) i el Conservatorio Cristóbal Halffter de Ponferrada (19 de febrer). Durant aquesta segona etapa de la trobada, vam estar molt ben acompanyats pels pares de Miquel, amb els qui compartim la meravellosa gastronomia lleonesa i passejos pels emblemàtics llocs de la ciutat, com la seva espectacular catedral.
A pesar que la grua es va emportar el nostre cotxe a Lleó i de la matinada per a arribar a Madrid a temps, el dijous 22 de febrer tornàvem de nou a l'aeroport de Madrid-Barajas per a agafar el nostre vol a Brussel·les. Després de sortejar l'overbooking, agafar una connexió de tren pels pèls i més de 13 hores de viatge amb cotxe, avió i tren, per fi arribem a Maastricht. Allí ens vam retrobar amb el nostre benvolgudíssim mestre Xabier Casal, a qui teníem moltíssimes ganes de tornar a veure. I és que a més del nostre concert el dissabte 24 de febrer al matí, el divendres 23 vam viure un intens dia de classes magistrals en el Conservatori de Maastricht. Allí vam tenir l'oportunitat de treballar amb Xavier Larsson, Eva van Grinsven i tots els membres de Fukio Quartet: una absoluta referència per a nosaltres, tant a nivell musical com personal. Moltíssimes gràcies per les vostres idees, sou tota una inspiració.
També vam poder conèixer i escoltar els companys de l'aula de saxofon del conservatori, als qui tant de bo puguem veure de nou aviat. Gràcies a Eva i a Jean-Pierre, els professors del Conservatori de Maastricht i d'Hugo, per convidar-nos i compartir amb nosaltres aquests dies.
Aquesta intensa trobada va tenir el seu clímax final en la Cellebroederskapel el dissabte 24 de febrer al matí, un lloc encantador en el qual ens vam acomiadar fins al nostre pròxim retrobament en Zürich dins d'un mes i mig. Gràcies a tots els assistents i especialment als organitzadors, que ens van tractar de manera immillorable i van fer possible la nostra estrena internacional.
També volem donar les gràcies a Isa, que va acollir a la meitat del quartet durant la nostra estada a Maastricht, i que no ens podria haver tractat millor. Gràcies Isa, ets la millor!
Han estat dues setmanes increïbles que ens han carregat l'ànim i la il·lusió per a continuar amb més força que mai. Ens emportem persones, records i idees que, segur, donaran els seus fruits en el futur. Fins aviat!
