Lítore Quartet at the 20th Festival Música no Claustro
Música no Claustro és un festival que se celebra cada any durant els primers dies d’agost a la històrica ciutat de Tui, Pontevedra. Aquest any 2026 han celebrat ni més ni menys que la seva vintena edició, marcada per la presència del patrimoni musical de l’arxiu de la catedral, el concepte de salut i el llegat dels artistes que han passat pel festival durant els 19 anys anteriors. En aquest article us expliquem què hem fet per Tui i quines persones ens han acompanyat en aquesta bonica experiència.
La nostra participació en aquest festival no hauria estat possible sense la col·laboració de la Sociedad de Artistas Intérpretes y Ejecutantes de España (AIE) i el seu programa AIEnRuta-Clásicos, del qual formem part aquest any 2026. Així doncs, abans de començar a explicar-vos com va començar el festival, volem donar les gràcies a AIE i, especialment, a Marisa Casalengua, que ens va acompanyar durant els nostres dies a Tui com a representant de la institució.
Vam tenir el plaer de participar en la roda de premsa i presentació del festival, celebrada a l’atri de la Catedral de Santa Maria de Tui el 27 de juliol. Vam interpretar l’estudi Pypes dels Fantasy Etudes de William Albright, que va tenir una bona acollida per part dels assistents i dels representants institucionals presents a l’acte. Però no va ser fins al dia 2 d’agost que vam tornar a Tui, després de la nostra experiència a Kerkrade amb l’Agrupación Musical do Rosal. El festival ens va oferir un fantàstic apartament al costat de la catedral, on ens vam poder allotjar durant tres nits.
El dia 2 d’agost va tenir lloc el nostre concert al Festival. Per a l’ocasió, vam preparar un programa molt especial, dividit en dues parts:
La primera part del programa va consistir en un diàleg entre el món sagrat i el profà. La part espiritual va estar protagonitzada per arranjaments de música vocal de Matías García Benayas (16.-1737) conservada a l’arxiu de la Catedral de Santa Maria de Tui: el Sanctus i el Glòria de la missa Defensor alme Hispaniae i l’himne Salutis humanae Sator. Aquestes obres no es van interpretar una rere l’altra, sinó que es van intercalar amb altres peces inspirades en el so de la gaita. Bagpipers, de les Transylvanian Dances de Béla Bartók, Pypes, dels Fantasy Etudes de William Albright, i The Sobbing of the Phoenix d’Aaron Siebert van representar el poble, els costums profans i les connexions entre cultures.
La segona part del concert va ser molt especial, ja que vam estrenar l’obra Lux Glaciei de la compositora d’Albacete Irene Cantos. Aquesta obra, descrita per Irene com un «motet microtonal», va ser, sens dubte, tant un repte com un descobriment per a nosaltres. El matí del dia del concert vam poder treballar l’obra amb Irene al claustre de la catedral, que va resultar ser un lloc idoni per a la seva música. Gràcies, Irene, per compondre música amb tanta bellesa.
L’endemà vam assistir al taller de cura i reparació d’instruments de vent impartit per Adrián Vilaboa, de VIMA instruments. Sens dubte, va ser una formació molt interessant, en què vam aprendre una mica més sobre com mantenir els nostres instruments en les millors condicions. Gràcies, Adrián!
Durant molts anys hem assistit com a públic a aquest festival. Hem assolit un objectiu que feia molt de temps que teníem marcat a la nostra agenda i ens sentim molt agraïts. És una sort enorme comptar amb un festival d’aquestes característiques a Tui, i no seria possible sense la immensa feina que Samuel Diz, Beatriz Fontán i tot el seu equip duen a terme des de fa tants anys. És realment admirable no només la qualitat de la seva programació i la seva constància malgrat el pas dels anys, sinó també el fet que mantinguin uns valors sòlids en l’organització del festival. No ens referim només al tracte immillorable que ens han oferit com a artistes, sinó també al seu suport constant als músics locals, al respecte pel patrimoni musical i a la recerca d’un missatge que arribi al públic a través de l’art. Enhorabona i gràcies.
