Avui us portem al blog Lítore l’entrevista que hem realitzat al nostre amic i compositor mallorquí Pau Cladera. El pròxim dia 6 de maig estrenarem una obra seva dedicada al nostre quartet, titulada Danses i Festes. A continuació, Pau ens contarà tots els detalls d’aquesta peça amb arrels en la seva terra natal. Us deixem amb les paraules d’un dels protagonistes del futur (i també del present) de la composició musical de Mallorca.
Entrevista amb Pau Cladera, març de 2023
A què et dediques en l’actualitat?
Actualment, som estudiant de segon curs de piano i de violí al CSMIB i membre de la JOIB (Jove Orquestra de les Illes Balears). Paral·lelament i de manera més lliure, he iniciat una carrera com a compositor.
Com va sorgir el teu interès per la composició?
No ho sabria dir bé. A mi, la tasca creativa sempre m’ha agradat molt. De fet, des de que tinc record de saber agafar un llapis sempre m’ha agradat escriure. Per tant, al poc de començar a estudiar música, em vaig començar a atrevir amb petites peces que, per suposat, a dia d’avui s’han convertit en projectes cada vegada més ambiciosos. Si hagués de marcar una data aproximada, seria al voltant dels vuit anys.
És la primera vegada que composes per a quartet de saxòfons? Quines qualitats sonores destacaries d’aquest conjunt instrumental?
Tot i que no és el meu primer apropament al saxòfon, sí que és la primera vegada que escric per a quartet de saxòfons. És un instrument que sempre m’ha fascinat: de fet, a una obra primerenca que no vaig concloure (que composava fins i tot abans d’estudiar al conservatori) el saxòfon ja apareixia integrat dins el conjunt instrumental amb un paper, a més, prou rellevant. Més endavant, per un motiu o un altre, vaig estar més centrat en altres obres i altres feines, i el saxòfon va quedar en un segon pla. Però enguany, a la fi, he pogut completar la meva primera peça per a saxo: un solo al preludi del segon acte de la meva sarsuela Si vas a Batabanó, conclosa avui fa un mes.
Redescobrir el saxòfon em va fer recordar tot el que m’agradava d’aquest instrument: perquè si bé de petit m’agradava pel seu exotisme, el que avui destacaria és la versatilitat que ofereix l’instrument en molts dels aspectes: tant a nivell tímbric com tècnic. El saxòfon té una gran adaptabilitat a moltíssims d’ambients i estils i és capaç de realitzar nombroses destreses tècniques i també pot obtenir una màxima precisió d’afinació. A més, el fet que un saxofonista pugui tocar un saxòfon de qualsevol grandària és un altre element molt encertat de la seva construcció, i això sense nombrar l’enorme quantitat d’articulacions i tècniques esteses que el saxofonista sol ser capaç de realitzar...
I com a violinista, quan penso en el quartet de saxòfons no puc aturar de comparar-lo amb el quartet de corda. Crec, a més, que és una formació que a nivell sonor pot arribar a estar exactament al mateix nivell. Perquè el quartet de saxòfons aconsegueix una cosa que no havien aconseguit altres intents d’emular la formació reina al vent (com el quartet de fustes, per exemple). I és que el que té el quartet de corda que el fa tan únic és que els timbres dels instruments són prou similars com per assegurar una uniformitat al so però també prou característics com per poder definir-se com a veus autònomes. I són unes qualitats que reconec també al quartet de saxòfons (i que fins al moment opino que el més encertat era el quintet de metalls, que per a mi els instruments tenien els timbres massa diferenciats). No és casualitat, que moltes obres escrites per a quartet de corda funcionin realment bé amb els saxos. L’únic desavantatge és que, al ser el saxòfon un instrument nascut al 1840, fa falta literatura original (i bona literatura) per a que se li pugui donar el valor que mereix. Tasca, també, dels compositors contemporanis, qui per suposat podem tornar a les grans formacions, però hem d’apostar, almenys en algun moment de la nostra carrera, per fomentar el repertori de formacions i instruments més minoritaris per un motiu o un altre.
Parla’ns del transfons de la teva nova obra. Com ha sorgit la idea de composar Danses i festes? En quins elements t’has inspirat per a la seva composició?
La idea de Danses i festes arriba arrel del festival de música que organitza l’associació Aprojove a Llubí, el Primer festival de música Km 0, on defensem la música local i de compositors locals. No havent-hi (que jo sàpiga) cap obra per a quartet de saxòfons que empri temes populars mallorquins, vaig decidir fer aquesta peça, als quals he agafat tres cançons populars molt conegudes aquí a l’illa i les he integrades dins un únic moviment en forma sonata. I sense que sigui excessivament rompedora, he harmonitzat les melodies (algunes de manera més convencional i d’altres més diferents) emprant alguns recursos harmònics i rítmics procedents de la música i els instruments originals, com ho són els pedals (que provenen dels gralls de la xeremia), les hemiòlies, els ritmes de ximbomba... d’aquesta manera s’obté una sonoritat prou tonal i clàssica però alhora també té aquesta vivesa i aquest timbre popular que la fa tan nostra, per dir-ho d’alguna manera.
Si haguessis de descriure amb tres paraules l’obra Danses i festes, quines utilitzaries?
La descriuria com a viva, intensa i alegre.
A les teves obres trobem una clara influència de la música tradicional de Mallorca. D’on sorgeix aquest interès en la música d’arrel?
Bé, per començar, jo som mallorquí! No obstant, des de ben petit he estat involucrat en la cultura popular mallorquina, i de fet encara hi estic: som membre de l’associació folklòrica Aires d’Andratx. Per tant, duc la música mallorquina dins jo i a vegades és inevitable que aflorin les seves influències. No obstant, a algunes obres, com a Danses i festes, sí que de manera més directa he agafat melodies populars com a material melòdic i temàtic de la meva música. Em sembla una manera de no només fer honor als meus arrels, sinó de també posar en valor l’enorme patrimoni musical i folklòric que tenim a Mallorca.
Ha sigut fàcil escriure per a saxòfons? Amb quines dificultats o limitacions t’has trobat?
La principal dificultat ha estat la desconeixença de l’instrument. Si bé és cert que no és ni la primera ni la segona vegada que escric per a instruments de vent, el saxòfon és un instrument amb el qual no havia tingut (fins ara) tanta interacció, i no estava acostumat a les seves peculiaritats. Per això m’ha anat molt bé i agraeixo molt el feedback constant que he tingut amb vosaltres, que són el que en part han fet que el resultat sigui prou digne.
Creus que tornaràs a escriure per a quartet de saxòfons? Per què?
No és que ho cregui, sinó que no en tinc cap tipus de dubte! Per a començar, a mi la música de cambra m’agrada moltíssim, fins i tot més que la simfònica o les peces per a instrument sol. A més, tinc diverses idees per a obres de quartet de saxos que en un moment o un altre arribaré a realitzar. De fet, una d’elles seria un moviment lent que precediria a Danses i festes, que vaig acabar descartant però que veient com ha quedat, no descarto reprendre. Com ja he dit, he gaudit composant per a quartet de saxos i crec que no li he tret a la formació tot el suc que em pot donar.
Quins projectes tens a la vista en el futur?
Doncs fa un mes i mig vaig acabar d’escriure la meva primera sarsuela, i ara estic fent feina en dues obres per al festival “Km 0” de Llubí. La primera és la que s’estrenarà al concert del 21 de Juliol, Reminiscències Rurals: una obra en dotze moviments per a piano i flauta de bec que empra com a material melòdic cançons de feina i tonades populars que varen ser enregistrades o transcrites a Llubí. I després, un cicle de cançons per a estrenar al darrer concert del festival, dia 23 de Setembre amb la soprano Natalia Salom: Impressions cosmopolites, amb textos del llubiner Miquel Campaner. Per suposat, tinc el cap ple d’idees pel que vindrà quan acabi això, però de moment són només idees, que espero i desitjo que es puguin convertir en realitat com Danses i festes i la resta de projectes que he esmentat.
Moltes gràcies per les teves paraules Pau. Estem segurs que l’estrena de Danses i Festes serà un èxit. Esperem que puguem continuar interpretant música teva els pròxims anys. Tot l’ànim i suport per part dels quatre Lítores. Ens veiem el 6 de maig a Llubí!
