4 VISIONS DE LA DISTÀNCIA

 El juny de 2022 ens vam veure obligats a canviar la nostra manera de treballar. Els estudis de màster ens van portar a les ciutats d’Hèlsinki, Maastricht i Zuric, finalitzant així la nostra etapa a Mallorca, on passàvem les 24 hores del dia junts. En aquest article del blog us expliquem com ha canviat la forma de treballar del quartet i les nostres relacions personals a través de 4 reflexions.

1. Des de fa gairebé 3 anys, ens vam separar per continuar els nostres estudis i l’activitat del quartet ha continuat a distància. Com ha canviat la manera de treballar del Lítore Quartet per adaptar-se a aquesta situació?

 L’inici del treball a distància es va plantejar com un gran repte per a la formació. Passàvem de viure junts en un mateix pis i assajar cada dia, a organitzar períodes d’assajos intensius i realitzar els projectes en dates més compactes. A més, havíem de mantenir el contacte mitjançant canals digitals com el correu electrònic, Whatsapp i reunions en línia.

Des del principi, es va parlar de la importància de la comunicació i el compromís amb el projecte, i es va arribar a un acord sobre com es duria a terme el treball i quines responsabilitats assumiria cadascun de nosaltres. Respectar aquest acord i facilitar la comunicació entre les quatre parts han estat sempre punts clau per a la continuïtat de la nostra activitat i per mantenir un ambient de treball i una relació personal de grup saludables.

L’execució de les tasques ha canviat. D’una banda, hi ha un repartiment d’aquestes tasques que intentem que sigui el més equitatiu possible. Cadascú sap quina és la seva funció i com ha de dur-la a terme perquè el projecte tiri endavant, així com per evitar sobrecàrregues de feina per a la resta de companys. D’altra banda, realitzem reunions de manera regular per mantenir l’activitat del Lítore Quartet actualitzada, resoldre problemes que sorgeixen en els projectes que tenim entre mans i seguir creant iniciatives artístiques.

Quan ens retrobem per als períodes d’assajos intensius, que solen culminar amb un projecte (o més), el temps es consumeix de manera eficient i intensa. Passem de no veure’ns en persona durant setmanes, a conviure tot el dia junts. En aquests períodes es planifiquen els assajos perquè es pugui preparar el projecte final, a més d’avançar feina per a futurs projectes.

Per a nosaltres també és molt important reservar temps per compartir personalment fora de l’assaig, com per exemple visitar algun lloc, sortir a dinar o fer alguna activitat d’oci junts. D’aquesta manera, podem recuperar el temps perdut en la nostra “relació a distància” i posar-nos al dia. En aquests petits moments, sentim que el temps torna enrere, a l’època en què compartíem tota la nostra jornada diària, i són aquests instants els que ajuden també a mantenir el projecte viu i amb més ganes que mai.

El concepte que més ha canviat, i que continua evolucionant amb l’activitat híbrida del nostre projecte, ha estat la comunicació. D’una banda, és important estar en contacte actiu per mantenir l’agenda al dia i perquè cada membre pugui desenvolupar correctament el seu paper dins del grup. Això implica respondre diàriament a les consultes dels companys, en el nostre cas a través del grup de Whatsapp, i mantenir el correu electrònic actualitzat.

D’altra banda, en l’aspecte interpretatiu ens mantenim oberts a l’escolta. Ser reactius als assajos i concerts, així com deixar espai i adoptar sempre amb bona actitud les propostes musicals dels companys, ha estat imprescindible per crear un producte artístic de qualitat.

Finalment, la proactivitat en el diàleg per evitar malentesos personals i mantenir una relació d’amistat saludable és quelcom que tots tenim en compte. Com en totes les relacions personals, cal ser empàtic, crear un espai on tothom se senti còmode i facilitar la comunicació quan sorgeix un problema o malestar. Vetllar pel bé comú i el benestar dels companys ha estat un punt clau al llarg d’aquests anys que desitgem mantenir de cara al futur.

2. La gestió administrativa del grup és una part essencial per al funcionament del quartet. Quins canvis hi ha hagut en relació amb aquest aspecte? 

La gestió administrativa ens permet planificar les línies d’actuació del quartet, i es basa en la realització de reunions i en les tasques assignades a cada membre. El principal factor de canvi entre ambdues etapes és la manera de comunicar-nos.

Durant els nostres anys de convivència a Palma, la gestió era més àgil, ja que passàvem la major part del temps junts. Aquesta situació facilitava la comunicació i la programació de reunions. Sovint, entre assajos, classes o la vida domèstica, parlàvem de temes relacionats amb el quartet. Tot i compartir tant de temps, calia marcar un moment per seure i parlar amb deteniment. Per això, cada setmana o cada dues setmanes, fèiem una reunió. Aquest temps es dedicava a debatre objectius, repartir tasques individuals, plantejar idees o organitzar l’agenda. Tota la informació sorgida quedava reflectida per escrit en un acte, perquè els membres poguessin consultar qualsevol dubte.

En canvi, la nostra etapa a distància es caracteritza per la comunicació mitjançant les noves tecnologies. Per salvar la distància entre els membres del quartet, utilitzem xats i videotrucades com a eines principals. Les reunions mantenen la mateixa estructura, però canvia el canal de comunicació, que ara és la videotrucada.

Un aspecte a destacar de la nostra gestió és l’experiència adquirida al llarg de cinc anys de projecte. És a dir, fer activitats administratives ens ha permès conèixer millor l’àmbit de la gestió, i per tant, ser més eficients i ràpids. Per exemple, si hem d’elaborar una proposta artística per a una convocatòria, ja tenim plantilles orientatives o propostes preparades per presentar ràpidament. També coneixem el procés per cobrir inscripcions i quins documents necessitem, de manera que ho tenim tot a punt. Finalment, aquests anys ens han permès saber quan es publiquen les principals convocatòries o concursos, cosa que ens ajuda a tenir una previsió per entregar la documentació.

3.Hem passat de compartir les 24 hores del dia i assajar pràcticament cada dia, a veure’ns de forma periòdica i durant pocs dies. Quins canvis han experimentat les relacions personals entre nosaltres? 

Crec que les relacions personals no han canviat gaire en quant a qualitat, però sí en quant a freqüència. Durant els anys de convivència vam ser capaços de crear un vincle proper i familiar entre tots, que ens va ajudar en molts aspectes com millorar el nivell musical del quartet, conèixer-nos millor, etc. Sens dubte, aquest vincle també va ser un gran suport moral per compartir dificultats amb els estudis i rebre consells sobre problemes personals.

Avui dia, hem aconseguit mantenir aquest vincle proper, però la diferència principal està en la freqüència de les interaccions comparada amb abans. Ara tenim menys interaccions per raons òbvies, però les que tenim continuen sent de qualitat. Finalment, una cosa positiva d’aquesta etapa és que, al no conviure i veure’ns només de tant en tant, tots hem ampliat el nostre espai personal i social fora del grup, i cada retrobament es fa amb una il·lusió molt especial.

4.És molt probable que el futur de Lítore es mantingui en una “relació a distància”. Quines són les claus per mantenir un calendari d’activitats interessant, el nivell del grup i les nostres relacions d’amistat? 

Aquestes “relacions a distància” en formacions de música de cambra són molt habituals i impliquen una manera de treballar basada en jornades intensives d’assaig. En certa manera, aquesta situació empeny el grup a tenir una activitat motivada per objectius molt concrets. La intensitat dels períodes d’assaig sempre es dirigeix a dur a terme un projecte: un concert, un concurs o una gravació.

Potser la clau principal de l’èxit del grup a distància és una molt bona organització, basada en el repartiment equitatiu de les tasques i un gran esforç a nivell individual. Prendre decisions per consens és essencial per al benestar del grup, així com expressar amb transparència els desequilibris que podem sentir en càrrega de feina o implicació. Si un de nosaltres, per exemple, no pren mai la iniciativa per generar nous projectes, aportar idees o motivació, cal que la resta li faci saber què està passant. L’honestedat i la transparència són encara més rellevants a distància, ja que els missatges escrits i el desconeixement de la situació personal i professional dels altres poden donar lloc a malentesos.

D’altra banda, per mantenir el nivell del grup, cal una preparació individual exigent i madura. Mantenir el nivell tècnic és clau perquè els assajos flueixin i aconseguim grans resultats en poc temps. A més, en la mesura del possible, ser actius en altres agrupacions, ensembles i activitats, és molt rellevant per seguir desenvolupant la maduresa musical del grup. Per exemple, els estudis de pedagogia, direcció o gestió cultural que hem realitzat individualment, ens han aportat grans idees i habilitats que hem aplicat al quartet.

Les nostres relacions d’amistat són molt fortes i durant aquests anys hem comprovat com han resistit la distància, i fins i tot s’han enfortit. La clau per mantenir-les té a veure amb el que comentàvem abans sobre la transparència i l’empatia. Cal saber expressar el que cadascú sent, tant a nivell personal com professional, i també saber entendre els altres per donar-nos suport de la millor manera possible.