ENTREVISTA A IRENE CANTOS

Irene Cantos és la compositora guanyadora de la nostra convocatòria d’encàrrec de composició 2026, en la qual van participar 30 dones compositores espanyoles. Originària d’Albacete, Irene no és només compositora, sinó també pianista i productora musical. Actualment resideix a Hèlsinki, Finlàndia, on cursa el màster de composició. Els seus interessos giren entorn del diàleg entre la música renaixentista i la contemporània, combinat amb tècniques d’electroacústica.

Avui us portem al blog l’entrevista que li hem fet perquè la pugueu conèixer una mica més. Som-hi!

1. Explica’ns, Irene. Quan i de quina manera vas descobrir la música?

Jo era molt petita, d’uns dos anys aproximadament, i tenia una fascinació per la pel·lícula Dumbo. Tots coneixem aquella escena surrealista i onírica de Disney, poc habitual en la seva filmografia. D’alguna manera, les imatges fantasmals dels elefants —amb colors contrastats i deformats, sincronitzats amb la música de fanfàrria— van ser impactants. L’escena presenta un estat alterat amb una fantasia iconogràfica pròpia; alguna cosa em va atrapar.

2. Actualment curses el màster de composició a l’Acadèmia Sibelius de la Universitat de les Arts d’Hèlsinki. Quines altres institucions i llocs t’han acompanyat en el teu aprenentatge musical?

Vaig començar estudiant piano al Reial Conservatori de Música i Dansa de la meva ciutat natal, Albacete. Allà vaig passar els primers deu anys de la meva formació musical. Més endavant vaig estudiar el Grau en Interpretació a la UAX, on em vaig graduar el 2019. Des d’aleshores he estat treballant en el món del cinema, la producció musical i la interpretació, cosa que també ha estat una font d’aprenentatge enorme.

3. El teu instrument principal és el piano, i com a intèrpret has tingut una trajectòria interessant. Mantens encara la teva activitat com a pianista?

Actualment estic immersa en la composició, ja que mai havia tingut l’oportunitat ni el temps de centrar-m’hi. Vull donar-me aquest temps per compondre i per aprendre també sobre la interpretació de Música Antiga, i no preocupar-me massa per la meva activitat com a pianista. Estic convençuda que trobaré la manera de compaginar ambdues facetes d’una manera equilibrada.

4. Es pot dir que el teu perfil artístic és multidisciplinari, ja que no només ets pianista i compositora, sinó que també duus a terme projectes de producció musical i tens estudis d’intel·ligència artificial i ciència de dades. Quin pes té cadascuna d’aquestes disciplines en la teva vida actual? Quina rellevància t’agradaria que tinguessin en el futur?

Sempre he tingut molts interessos al llarg de la meva vida, diverses finestres obertes i la curiositat d’explorar-les. Amb l’experiència vaig reconeixent les peces que encaixen i veient que tot allò après pot aplicar-se de manera transversal. En aquest sentit, no em considero experta en res, perquè, com bé comenteu, no m’he privat d’indagar en diferents disciplines. Però alhora considero que això obre expectatives laborals. Per raons evidents, no puc abastar totes les àrees mantenint el mateix ritme. De fet, he de fer un esforç per crear espais buits, descansos i pauses per després reconnectar amb focus. En aquests moments, tot i el volum de feina i l’exigència elevats, intento dosificar-me per guanyar temps lliure, poder llegir i escriure, anar a exposicions, concerts, i nodrir-me d’aquelles coses més insospitades.

5. A Lítore Quartet sempre ha estat una prioritat donar suport als compositors i compositores actuals, especialment a aquells que comencen la seva carrera. Enguany hem decidit donar suport concretament al col·lectiu de compositores nacionals. En el teu camí com a compositora, t’has sentit recolzada per iniciatives que fomentessin el teu desenvolupament professional? T’has sentit valorada i acompanyada pel context social que t’envoltava?

Realment, la persona que més dubtes m’ha generat i que més m’ha exigit he estat jo mateixa. He tingut la sort de néixer en un temps i en una família on he pogut triar, amb més o menys llibertat, però he pogut triar, que no és poc. Amb la composició he tingut una relació una mica enigmàtica, oculta o hermètica. Quan era petita, el respecte i la idealització que mostraven “els grans” envers els compositors (compositores, en coneixia poques o cap) era tal que no em permetia ni imaginar que jo també podria crear música. Sens dubte, haver accedit a l’Acadèmia Sibelius és un punt d’inflexió important en la meva carrera, per no dir el més important fins ara. Agraeixo que existeixin convocatòries com la vostra perquè són una oportunitat per continuar construint en un entorn professional i digne.

6. Tenim moltes ganes i il·lusió de començar aquest nou projecte amb tu. Quines expectatives tens d’aquest projecte amb Lítore Quartet? Què t’agradaria endur-te’n d’aquesta experiència?

Sens dubte és un projecte que em motiva. No només per treballar colze a colze amb músics excel·lents com vosaltres, sinó també perquè és el primer projecte amb què obro de manera conscient una línia de recerca que explora el període renaixentista i el seu paral·lelisme amb el present.

7. A Lítore ens agrada especialment participar en el procés creatiu de les obres i establir connexions més enllà del musical amb les persones amb qui treballem. Quina opinió tens d’aquesta filosofia de treball? Creus que enriqueix el procés compositiu, o que podria arribar a limitar la teva expressió com a compositora?

La creació és un procés individual, cosa que implica que gran part del treball succeeix en la reflexió interna. Però això no entra en conflicte amb la interacció amb altres persones que, si es procura un diàleg en bona sintonia, enriqueixin el procés conjunt. Tot allò que envolta una nova creació pot ser motiu generador, depenent del grau de ressonància amb la idea latent.

8. Quins passos segueixes per compondre una nova obra? Segueixes sempre una mateixa metodologia, o utilitzes un procés creatiu diferent en cada obra?

No componc amb cap metodologia concreta. Cada composició és una pàgina en blanc on no existeixen camins preestablerts ni fórmules. La manera com acabo arribant a l’“objecte” final sempre és diferent.

9. Com et definiries com a compositora en tres paraules?

No em defineixo.

10. Quins són els teus projectes artístics per a aquest any 2026? Quins somnis t’agradaria complir en els pròxims anys?

A més d’aquest preciós projecte amb vosaltres que podrem gaudir a la Catedral de Tui, tinc en ment altres treballs paral·lels que inclouen orgue i electrònica. D’altra banda, també estic realitzant un projecte conjunt amb l’Studio Canthier en què la creació artística i la recerca històrica van de la mà. En aquest projecte m’encarrego d’explorar i dissenyar el concepte sonor mitjançant tècniques de música electroacústica.