SETENA SESSIÓ
06/04/2022
Una de les claus per seguir millorant el nostre producte com a artistes i com a grup és la crítica, tant la que ens arriba de gent externa, com de l'autocrítica que ens establim nosaltres mateixos sobre el nostre treball. Detectar aquelles coses que ens agraden i ens fan créixer és fonamental per mantenir-les i treure'n el màxim profit d’elles. Donar-nos d'aquells errors o elements a millorar és fonamental per adoptar hàbits nous i millors. El nostre camí no és fàcil: no totes les boques parlen constructivament, ni sempre és fàcil assumir que no estàs fent bé una cosa a la qual dediques tantes hores al dia.
Entre moltes altres coses, el públic ens ofereix als artistes un feedback únic, una perspectiva del nostre treball que només ell ens pot donar, sàpiga el que sàpiga o tinga l’edat que tinga. La nostra música està dirigida a un públic universal, i tota opinió fonamentada és rellevant en el nostre camí. En el darrer concert que vam oferir a Palma, al Teatre Sans, vam tenir la sort de tenir entre els assistents el crític cultural Fernando Merino, que va deixar al seu blog El Cuaderno de Pedropan una crítica sobre la nostra actuació del passat 18 de març, a la qual podeu accedir a continuació.
Per a nosaltres, aquestes paraules són de gran valor i, a més d'animar-nos a continuar amb el nostre projecte i fer-nos sentir que tot el nostre incansable treball val la pena, ens serveixen per millorar i analitzar el nostre camí.
Aquella nit al cèntric Teatre Sans també vam comptar amb l'assistència del nostre amic Carles Expósito, fisioterapeuta i director d’escena que finalment va presenciar una de les nostres actuacions després de les sessions de treball en grup que hem realitzat durant aquest curs. Les seves paraules van ser especialment rellevants per a nosaltres: ha estat guiant i observant la nostra evolució pel que fa a la cohesió grupal, la posada en escena i la salut corporal des del passat octubre de 2021.
Segons la seva opinió, la nostra comunicació grupal és ara totalment diferent, la posada en escena molt millor i comencem a trencar barreres amb el públic, apropant-nos-hi amb gestos, mirades i paraules. Tanmateix, encara queden moltes coses per treballar i per assolir el nivell artístic més alt possible.
Amb l'objectiu de seguir treballant la comunicació grupal i la cohesió del quartet, en la darrera sessió vam fer un pas més enllà dels exercicis de rols de dominància en què dirigíem el moviment de la nostra parella amb els dits, com es pot veure a la imatge següent.
A través de diferents combinacions, afegint exercicis en què havíem de pensar en determinades melodies, Carles ens va guiar en aquesta sessió de treball sense instrument. La consciència corporal i mental en el treball, unida a la perseverança, és la clau per millorar i avançar cap a un objectiu comú: encaixar les 4 peces que cadascun de nosaltres constitueix per formar una figura definida, cohesionada i decidida a caminar en la mateixa direcció.
