QUARTA SESSIÓ
27/01/2022
El passat dijous dia 27 de gener vam dur a terme la primera sessió del nostre projecte Més enllà de la Música del present any 2022, com sempre guiats pel fisioterapeuta i director d'escena Carles Expósito (Fisio Taddeo). En aquesta ocasió, el nostre objectiu principal va ser observar l'expressió corporal del grup i experimentar amb ella.
De vegades, a la recerca de cohesió musical, afinació i altres paràmetres tècnics associats al producte sonor, es deixa en un segon pla el treball sobre els aspectes visuals del grup. Però aquests aspectes no són d’una importància menor; de fet, aquests són cada vegada més rellevants en un món que accelera a un ritme vertiginós i en què cada vegada l'element visual adquireix un protagonisme més gran. En la nostra interpretació del Quartet en Fa menor de Joseph Haydn, Carles va detectar que els gestos del soprano, la veu melòdica, eren diferents dels del tenor, el baríton i l'alt, que fan l'acompanyament durant la major part del primer moviment. Aquesta observació ens va portar al primer exercici del dia: la melodia havia de deixar de tocar, però sense deixar de gesticular. Gràcies a això, vam començar a posar més atenció en la gestualitat dels nostres companys, a impregnar l'acompanyament de la tensió que la melodia afegeix, però prescindint d’ella.
De Haydn vam passar a Piazzolla i la seva Història del Tango, una obra plena de passions contrastants que ens va servir per experimentar amb els caràcters de cada veu. No està de més preguntar-se de tant en tant: què vol transmetre la meva veu? O, com puc expressar el que transmet la meva veu? Al costat de Carles, vam analitzar breument els moviments de cadascun de nosaltres i vam descobrir que, mentre que uns s'expressen principalment mitjançant gesticulació facial, en altres aquesta característica no és tan destacada a favor del moviment corporal. I, com és aquest moviment? Ens vam adonar de la importància de conèixer els nostres moviments: són rígids, suaus, corbs o bruscos? Parteixen d'una posició recta del tronc, hi ha mobilitat a les espatlles, les cames estan col·locades d'una manera natural? Aquesta consciència corporal és, sens dubte, el primer pas per interioritzar nous moviments i aconseguir una dinàmica comuna que generi un producte visual harmònic.
Com a darrera sèrie d'exercicis, vam intentar gestualitzar les línies de les altres veus en lloc de la nostra fent, per tant, moviments sense relació amb allò que tocàvem. També vam provar que només un toqués la seva part i la resta, sense tocar, havia de gestualitzar amb ell. Això ens va servir per escoltar amb molta més atenció la resta de veus i comprendre els gestos dels nostres companys.
Sens dubte, aquest treball evidencia la necessitat d'escoltar el moviment per deixar de moure's com a 4 solistes i aconseguir un gest únic.
