SEGONA SESSIÓ
27/10/2021
Aquesta segona sessió es va estructurar en torn al primer moviment Andante amb tocs impressionistes composat pel compositor francès Eugène Bozza a l’any 1957, de nou guiats pel fisioterapeuta i director d’escena Carles Expósito. En aquesta ocasió, vam utilitzar en tot moment els nostres saxòfons amb l’objectiu de focalitzar el treball en una de les aptituds medul·lars del músic: l’escolta. Quin paper té el factor auditiu en el camí cap a l’abandonament de la nostra individualitat com a intèrprets i la consecució d’una unió capaç de conformar un únic instrument?
No tot en la música és so: en la majoria de les ocasions, el factor visual té una gran importància i contribueix, junt amb la resta de sensacions, a la creació d’una experiència multisensorial que el públic percep com a una unitat. En la música de cambra, el contacte visual és de gran importància per a aconseguir la precisió tècnica, expressar idees o transmetre un cert tipus d’energia. És per això que, de vegades, l’ús excessiu d’aquest sentit es tradueix en una manca d’escolta.
Amb la propòsit de concentrar-nos en el sentit de l’audició, Carles ens va situar a cadascú en una cantonada de l’aula, mirant cap a la paret, bloquejant així la comunicació visual entre nosaltres. Davant d’aquesta situació, quins recursos tenim per a, per exemple, articular junts una nota de forma precisa? Aquest exercici va propiciar una respiració grupal més conscient, amb la qual intentàvem expressar paràmetres com el tempo, el caràcter o la dinàmica. Després d’uns minuts de treball, vam aconseguir una major precisió a les entrades i vam poder comprovar que no cal dependre en tanta mesura de la comunicació visual.
De vegades, es dóna el cas de que cada membre del grup coneix la seva línea musical a la perfecció, però no pas el tot que conformen el conjunt de les veus. Conscient d’aquesta tendència habitual, Carles va proposar un exercici en què ell ens indicava individualment quan deixar de tocar, per a escoltar la melodia dels nostres companys i fer evident la importància de totes les veus. No obstant, encara que no estiguéssim tocant, havíem de continuar expressant la nostra línia a través del moviment; fet que va evidenciar la importància d’aquest factor extra sonor en la interpretació.
Un altre dels beneficis de l’escolta atenta i conscient és la capacitat per a adaptar-se als diferents rols que els membres del grup han d’assumir en cada moment. En el següent exercici, Carles ens va proposar canviar la jerarquia habitual d’aquesta obra, és a dir, adoptar el paper dominant quan no t’hi correspon. El resultat es va traduir en canvis en el moviment, els gestos, i, principalment, en el so; arribant a desvirtuar la concepció original de la música. També ens va proposar diferents canvis de disposició en la formació del quartet, com es pot apreciar a la imatge següent, amb l’objectiu d’experimentar les sensacions que aquestes alteracions provoquen en nosaltres i en el resultat musical.
Aquests petits experiments ens van ajudar a tenir més present el canvi de rols que ha d’haver a la nostra agrupació i enfortir la nostra capacitat per passar de “dominant” a “dominat”. Finalment, quan vam tornar a tocar l’obra de manera habitual, vam notar una major unitat i una millor fluïdesa en l’intercanvi de rol de dominància entre nosaltres, en gran part a causa d’una escolta més conscient.
