S’ha acabat això d'assajar gairebé cada dia de la setmana i compartir espai en la nevera: tot ha canviat per a nosaltres en aquesta nova etapa. Aquest mes vam tenir l'oportunitat de sortejar, per primera vegada, els obstacles que dicta la distància i compartir de nou un mateix escenari. Tres dies d’intensos assajos ens van permetre gaudir en la Puebla de la Calzada (Extremadura) el dia 12 de novembre i en Nigrán (Galícia) el dia 13 d'un programa que combinava obres del nostre repertori habitual amb altres de noves, dues d'elles estrenes absolutes dels compositors Eduardo Soutullo i María José Fontán.
Dimecres al matí, dijous matí i tarda i divendres al matí: aquests van ser els espais que vam reservar per als nostres assajos intensius, no sense abans haver realitzat una conscienciosa organització del temps de treball i un profund estudi individual de cada part. Aquest va ser el temps que vam tenir per a connectar de nou i tornar a recuperar sensacions des de feia gairebé quatre mesos. És curiós comprovar que hi ha certes coses que no s'obliden i que les innombrables hores que hem compartit junts aquests anys enrere han deixat una empremta inesborrable en nosaltres. És probable que el fet d'haver-nos aguantat en el mateix pis durant diversos anys tingui alguna cosa a veure, però increïblement semblava com si, en aquella setmana de novembre, tot continués igual que un any enrere.
Malgrat el cansament que va suposar viatjar el divendres a la tarda a Sevilla i arribar gairebé a la una de la matinada al nostre allotjament en Montijo (Badajoz), el dissabte ens vam despertar amb molta energia disposats a fer un assaig general productiu i treballar l'obra d'estrena June amb María José Fontán. En realitat, el nostre bon ànim va tenir molt a veure amb els nostres pares, especialment els de Miquel, que van conduir la furgoneta en la qual ens vam desplaçar aquests dies; i els de Jaime, que van venir fins a Badajoz per a donar-nos suport i gaudir del concert. Què faríem sense ells?
Abans del concert en la Puebla de la Calzada, vam viure la nostra primera xerrada pública, en la qual vam parlar de la nostra experiència com a grup i altres assumptes de la vida musical que ens envolta. Va ser molt interessant escoltar les preguntes i reflexions de tots els assistents, i estem molt agraïts per aquesta oportunitat!
Després d'un emocionant concert, en el qual per primera vegada vam dur a terme dues estrenes absolutes, vam anar a descansar per a poder així sortir puntualment a les 7.30 del matí cap a Galícia, el nostre pròxim destí. Vam arribar a Nigrán deu hores després en una tarda de diumenge passada per aigua. Abans del concert, vam tenir l'oportunitat de treballar breument amb Eduardo Soutullo la seva obra, en la qual, per cert, vam haver de fer front a una distribució espacial peculiar que dificultava la comunicació entre nosaltres. El mal temps i les llargues hores de viatge no van impedir l'assistència del públic, ple d'amics i familiars, que va omplir l'Auditori de Nigrán.
Sens dubte, un bell cap de setmana que va concloure amb un emocionant concert i, sobretot, amb una contundent afirmació de la vida i continuïtat de Lítore Quartet. Fins a la pròxima!
