ENTREVISTA A XABIER CASAL ARES

Avui portem al blog de Lítore una entrevista molt especial. Gràcies a la nostra etapa com a estudiants al Conservatori Superior de les Illes Balears, vam poder establir una càlida amistat amb en Xabier Casal Ares, un dels saxofonistes i pedagogs més reconeguts del moment. En Xabi ha viscut la música de cambra des de múltiples perspectives i amb diversos ensembles. Per aquest motiu, hem decidit fer-li una entrevista que contempli tant els valors professionals com personals de la música de cambra.

Gaudiu de l’entrevista. Moltes gràcies, Xabi!

Xabier Casal Ares

La música de cambra ha estat i continua sent una experiència essencial en la teva carrera, especialment durant la teva etapa com a saxofon baríton del Fukio Quartet. Què significa per a tu la música de cambra en el teu desenvolupament artístic i personal?

Per a mi significa moltíssim. Pensant en com respondre-us i mirant enrere, m’he adonat que sempre ha tingut un espai molt gran en la meva vida. Des dels meus primers passos en la música, tocant molt amb el meu germà Nico (pianista i uns anys més gran que jo), fins a tots els anys d’estudis, on vaig tocar en tota mena de formacions mixtes i vaig abastar des de repertori transcrit fins a música electrònica i estrenes de peces. Sí que hi va haver un factor comú: aquests projectes sempre van sorgir amb bons amics.

Després va arribar Fukio, i amb ell es va canalitzar tota aquella suma d’experiències. Va ser un projecte ideal per a mi, que em va donar l’oportunitat de professionalitzar una activitat que m’encantava. Vist amb perspectiva, el més interessant de tots aquests projectes és que de cada persona amb qui vaig tocar vaig aprendre moltíssim: sobre la manera com cadascú entén la música, com treballa, es relaciona i es comunica a l’escenari. El millor de tot és que avui dia veig en mi reflectides coses de moltes d’aquestes persones, com si hagués tingut molts mestres que m’han aportat molt al llarg de la meva vida.

Durant els teus anys amb Fukio, quines experiències t’han omplert més a nivell emocional? I quines t’han beneficiat més a nivell professional?

Pel que fa al vessant professional, el quartet m’ha donat oportunitats amb les quals sempre havia somiat. He tocat en sales i cicles impressionants arreu del món i he tingut accés a grans festivals on el saxòfon amb prou feines hi havia estat present. He gravat CDs, he compartit escenari amb músics increïbles… i un llarg etcètera. Viure a Alemanya em va obrir la porta a tocar en circuits de molt alt nivell i a tenir una activitat concertística constant, dedicant-me pràcticament del tot a tocar durant gairebé tots els anys al quartet.

Pel que fa a l’emocional, hi ha moltíssimes experiències perquè la relació dins d’un quartet és molt intensa i especial, esdevé una família. Segurament cadascú de nosaltres té moments que l’han marcat emocionalment de manera diferent… jo em quedo, d’una banda, amb els primers reconeixements en concursos importants, per la il·lusió de veure que la feina donava fruits i portava grans oportunitats; d’altra banda, amb moments d’aprenentatge únics com els cursos de cambra a Weikersheim; i per últim, amb alguns dels nostres viatges i gires llargues, com Mèxic i Taiwan el 2019, tant per l’experiència musical com per la part humana i social, ja que vaig conèixer gent estupenda i vaig viure una immersió total en ambdues cultures.

Fukio Saxophone Quartet (Joaquín Sáez, Xabier Casal, José Manuel Bañuls, Xavier Larsson)

Encara ets molt jove, però la teva gran trajectòria ja t’ha convertit en un referent consolidat per a les noves generacions de saxofonistes, encara més des que ocupes la plaça de professor de saxòfon al Conservatori Superior de les Illes Balears. Què t’agradaria transmetre als joves músics que es troben en el moment en què tu et trobaves fa uns anys?

Bé, gràcies abans que res. Principalment els diria que no tinguin pressa, que aprenguin tot el que puguin, que provin de fer de tot (tocar, ensenyar, viatjar, generar projectes...), que vagin descobrint pas a pas les seves virtuts i debilitats i vegin en quin àmbit se senten més còmodes. Segons la meva experiència fins ara, la música és un camí que sempre va acompanyat de dubtes i incerteses, així que per sobreviure cal aprendre a tolerar-les i transformar-les en acció.

Ens agradaria conèixer els valors que acompanyen el teu desenvolupament professional. Quins diries que són els 5 principis que actuen com a motor de la teva inquietud artística?

Humilitat: crec que sentir que sempre tens coses per aprendre és un motor, una cosa motivadora que impulsa a no conformar-se ni donar res per fet.

Exigència: com a sinònim de dedicació i entrega en allò que fas, entenent que els resultats poden variar però que el compromís amb el procés és essencial.

Autoconfiança: entendre que cadascú té els seus propis processos i que no cal tenir pressa per arribar enlloc. La paciència és fonamental, igual que fer les coses amb fidelitat i honestedat cap a un mateix.

Ment oberta: ser receptiu a noves idees, estils i estar sempre disposat a experimentar amb moltes formes d’expressió diferents.

Comunitat: compartir la música amb els altres, treballar en equip, ensenyar, tocar junts... crear aquest tipus d’espais fa que tot l’anterior tingui realment sentit.

Quines noves idees o projectes tens en ment per al futur?

Molts! Aquesta és la primera vegada des del 2012 que no tinc el quartet com a centre de la meva activitat, i de fet, a nivell artístic ha estat i està sent un procés lent. Volia prendre-m’ho amb calma, primer descansar una mica, cosa que no havia pogut fer en molt temps, i després veure què em venia de gust fer i trobar la motivació per generar projectes amb els quals gaudeixi i amb els quals em vagi sentint cada cop més identificat. Aquest any he fet plans molt heterogenis amb aquesta intenció: als concerts que he ofert he tocat repertori de més de 25 compositors, des del barroc fins a estrenes actuals. Ha estat una manera d’explorar i treure conclusions per encaminar idees futures.

A curt termini tinc dues estrenes en marxa: una obra per a saxòfon baríton de Mateu Malondra, que forma part del seu cicle Modular, i un duo per a saxòfon i percussió de Vladimir Guicheff, que estrenaré amb Carlota Cáceres a final d’any. Aquest duo està pensat per funcionar tant com a obra concertant (amb ensemble de saxos i percussió) com en format més íntim. Serà un procés molt enriquidor.

A més, a Mallorca formo part del TEC Ensemble, amb el qual fem un projecte molt bonic al voltant de la música contemporània. Ara mateix tenim obert un call for scores i tocarem les estrenes escollides el proper mes d’octubre a la Fundació ACA.

Els 4 Lítores et recordem com un professor excepcional, a qui tant de bo poguéssim seguir veient cada setmana, però també pensem en tu com un amic amb qui quedaríem els diumenges a la tarda per parlar de la vida. És important per a tu mantenir una bona relació personal amb els alumnes? Creus que això pot incentivar l’aprenentatge? Has hagut de posar límits a la confiança amb algun alumne?

Sí, per a mi una bona relació és fonamental, precisament perquè vaig tenir experiències oposades com a alumne, i com més distància hi ha, més veig que hi va haver gent de qui vaig aprendre molt, però d’altra que, a més, em va fer estimar molt la música i sentir-me bé fent música. Avui en dia, són aquests professors els que més admiro i a qui guardo més afecte i respecte. Amb alguns d’ells encara mantinc bona relació i continuen inspirant-me. I parlo de professors des dels meus primers dies en la música, amb qui em vaig creuar en totes les etapes de l’aprenentatge.

Per això crec que és tan important: per descomptat, el grau d’aprenentatge és més alt en un ambient de confiança i considero que un alumne ha de poder expressar-se sense por a ser jutjat.

Entre els 4 Lítores, hem escollit 4 paraules que et defineixen: confiança, assossegat, generós, entregat. Ara et toca a tu! Ens encantaria que ens definissis a cadascun de nosaltres amb 3 paraules, i també al Lítore Quartet com a grup!

Jaime: humil, reflexiu, perfeccionista

Sira: enèrgica, creativa, tenaç

Hugo: elegant, honest, apassionat

Miquel: noble, dinàmic, poca-vergonya

Lítore: talent, compromís, originalitat

Vam tenir la immensa sort de rebre classes de quartet amb tu durant el curs 2021/2022. Com recordes la teva experiència de treball amb nosaltres?

Doncs molt fàcil. Quan vaig arribar a Palma, gairebé tots estàveu acabant el superior i ja éreu un quartet molt sòlid, així que donar-vos classe era un plaer. Ja funcionàveu de manera autònoma i teníeu molts objectius, així que el més que podia fer era acompanyar-vos i gaudir-ho.

Recordes alguna anècdota amb nosaltres que t’hagi quedat gravada per ser especial, divertida o significativa?

Moltes. Però la que més em va deixar en shock va ser anar a dinar a casa vostra un final de curs i anar trobant fotos meves impreses per cada racó de la casa... esteu fatal del cap ;)