ENTREVISTA A TOMÁS ALONSO

Una de les persones més importants en els primers anys de Lítore va ser, sens dubte, Tomàs Alonso. En aquells anys, entre els anys 2019 i 2021, vam tenir la immensa sort d'aprendre d'aquest jove músic, pedagòg i director natural de Valladares (Vigo, Galícia). Amb una trajectòria formativa molt similar a la nostra, Tomàs ha estat una referència clara per a nosaltres, i sempre ens ha acompanyat d'una manera o altra.

Avui portem al blog una entrevista que li hem fet a Tomàs després de la nostra experiència com a professors i artistes convidats del festival que dirigeix i organitza cada any: el Vigo Sax Forum. Esperem que l'gaudiu!

1. La teva educació musical ha estat molt diversa i t’ha portat a aprendre d'altres cultures i formes de concebre l’art. Com nosaltres, vas créixer a la teva terra natal, per després estudiar el grau superior a Mallorca i finalment acabar els estudis de màster a l'estranger. Explica'ns algunes d'aquestes lliçons, persones o experiències que hagin marcat un punt d’inflexió en la teva carrera durant aquestes tres etapes.

Si miro enrere, sento que cada etapa ha deixat en mi una empremta diferent. A la meva terra natal vaig aprendre l'arrel, l’essencial: la música com a quelcom viu, proper, que neix de la comunitat. Allà vaig tenir la sort de trobar-me amb el meu primer professor a l'escola de música de la Unió Musical de Valladares, Álvaro Iglesias, qui em va inspirar amb la seva humilitat i amb l’autodisciplina amb què vivia la música. Aquesta base d’escolta i de dedicació segueix sent avui el nucli de tot el que faig.

A Mallorca, durant el grau superior, es va obrir un món nou. El meu professor Rodrigo Vila va ser clau per al meu desenvolupament, tant per la seva manera de guiar-me com per l’exigència i profunditat que em va transmetre. Conèixer a tants grans professors que passaven pel conservatori em va permetre enriquir-me tècnica i musicalment de maneres que mai abans havia experimentat. I, més enllà de l’acadèmic, la convivència amb companys de tota Espanya va deixar records divertits i inoblidables.

A Finlàndia, durant el màster, el treball amb Joonatan Rautiola i la resta de grans professors amb qui he tingut la sort de coincidir em va portar a un altre nivell d’exigència artística i personal. Les seves ensenyances em van obligar a replantejar la meva manera de tocar i a explorar noves formes de comunicar. A més, viure immers en la cultura finlandesa, tan diferent de la que coneixia, va fer evolucionar la meva percepció de la música i de la vida. La calma, la connexió amb la natura i la forma de viure més pausada definitivament em va permetre reconèixer i valorar la meva veu personal.

2. Al Conservatori Superior de les Illes Balears vas ser el nostre professor durant dos anys. Tots quatre et recordem com un pedagog proper, carismàtic i efectiu. Actualment, la pedagogia és la teva activitat professional principal com a professor al Conservatori Professional de Música de Valladares. Què és el que més disfrutes de la pedagogia? Quins conceptes o idees principals busques transmetre als teus alumnes?

Durant aquests anys, he après que tots els estudiants busquen el mateix: gaudir i ser feliços amb la música. Des del meu punt de vista, això arriba entenent les nostres pròpies virtuts, acceptant els nostres punts febles i, sobretot, aprenent a estimar-nos i confiar en el que podem aconseguir. D'altra banda, també ve de la relació amb els altres: ser amables, respectar els companys i entendre que la riquesa està en les diferències, no en la competència.

A més d'aquests valors, considero que la tècnica i la disciplina són fonamentals. Són les eines que permeten expressar-se amb llibertat i fer realitat el que un desitja amb la música. M'agrada veure com cada alumne va creixent, no només com a músic, sinó també com a persona, guanyant confiança, seguretat i la seva pròpia manera de tocar. Per a mi, poder acompanyar-los en aquest camí és el que fa que la pedagogia sigui tan gratificant.

3. A més de la pedagogia, la teva identitat interpretativa s’ha reflectit en projectes com el teu àlbum Vieiros, en què vas gravar obres del repertori contemporani per a saxofon sol. Explica'ns què ha suposat aquest projecte en la teva carrera. Gravaràs algun altre àlbum en el futur?

El projecte de Vieiros ha estat molt important en la meva carrera i n'he après molt realitzant-lo. Totes les obres de l'àlbum estan basades en diferents cultures de diversos llocs del món, així que vaig haver d'aprofundir en cadascuna d'elles i aprendre a valorar-les i respectar-les en la meva interpretació. Aquest procés em va permetre no només créixer com a intèrpret, sinó també obrir la mirada cap a noves formes d’entendre la música i la diversitat cultural.

Un projecte que em fa molta il·lusió és el Trío Poulenc format per María García al fagot, Berta Fresco al piano i jo mateix al saxofon soprano. Amb elles tot funciona de manera molt natural i fluida, i m'agradaria reflectir en la gravació aquesta química i energia que tenim quan toquem junts. M'agradaria en un futur proper portar aquest treball a l'estudi.

4. Durant la nostra etapa a Mallorca, també dirigies la Mallorca Saxophone Orchestra de la qual els Lítore formàvem part. Actualment, dirigeixes la Banda de Música de Arbo i l'ensemble de saxofons MiSXtura. Què suposa la direcció en la teva vida professional i artística?

Dirigir la Mallorca Saxophone Orchestra, la Banda de Música de Arbo i l'ensemble MiSXtura m'ha ensenyat que cada grup té la seva pròpia identitat i requereix un enfocament diferent. Aquesta diversitat m’obliga a adaptar-me, a escoltar amb atenció i a buscar sempre la millor manera que cada músic aporti el millor al conjunt. A més, gaudeixo enormement de l'aspecte creatiu: explorar repertoris, proposar projectes i veure com les idees prenen forma conjuntament. La direcció també suposa un aprenentatge constant per a mi, perquè em requereix millorar com a músic i comunicador, gestionar dinàmiques de grup i trobar un equilibri entre exigència i motivació.

5. Guardem un gran record de la nostra etapa a Mallorca com a estudiants i tots els projectes que vam fer amb tu. Com recordes tu aquesta etapa de la teva vida? Com eren la Sira, el Miquel, l'Hugo i el Jaime de l'any 2019?

Recordo aquella etapa amb molt de carinyo, perquè va ser un temps de creixement tant a nivell personal com professional. Va ser una època intensa que em va permetre consolidar la meva manera d'entendre l'ensenyament i descobrir el valor d'acompanyar l'alumne des de la proximitat i l'exigència. Per a mi va suposar una oportunitat de posar en pràctica el que havia après, d'afrontar nous reptes i de reforçar el meu propi estil com a docent.

La Sira, el Miquel, l'Hugo i el Jaime eren joves saxofonistes plens de curiositat, entusiasme i amb una energia contagiosa. Cada un de vosaltres tenia la seva manera d'aportar, i aquesta diversitat va ser el que va fer tan especial la dinàmica del grup. Des de la meva perspectiva, el valuós no era només el resultat dels projectes, sinó el procés, la forma en què us implicàveu. Aquella experiència em va marcar i segueix sent un record molt viu i positiu.

6. Defineix en 3 paraules al actual Lítore Quartet.

Talent, Caràcter i Professionalitat.

7. Recentment, al passat mes de juliol, hem tingut el privilegi de formar part de la sisena edició del curs Vigo Sax Forum, que organitzes des de l'any 2019 a Valladares. Creiem que aquest projecte és de gran valor educatiu i cultural, i crea un espai en què les generacions de saxofonistes s'uneixen durant uns dies per compartir les seves experiències, aprendre els uns dels altres i gaudir de la nostra petita gran comunitat. Què va ser el que et va fer decidir que organitzaries un curs de saxofon al teu poble natal?

La idea de crear un festival i curs de saxofon al meu poble natal va sorgir d'una barreja de motivació personal i compromís amb el meu entorn. D'una banda, volia oferir als joves saxofonistes un espai d'encontre on poguessin aprendre, compartir i créixer junts, més enllà de les classes habituals. D'altra banda, em semblava important tornar a Valladares part del que jo havia rebut en els inicis de la meva formació: l'oportunitat de viure experiències musicals de qualitat sense haver de desplaçar-se lluny.

Des del principi vaig tenir clar que no volia que fos només un curs tècnic, sinó un espai de convivència, d’intercanvi generacional i de comunitat, a més d'oferir a Valladares i Vigo una programació de concerts amb artistes de gran trajectòria.

El VigoSaxForum és per a mi un lloc on unir músics de diferents edats, trajectòries i realitats, i on tots aprenem els uns dels altres. Aquesta va ser, i segueix sent, la raó principal per la qual vaig decidir posar-lo en marxa.

8. El Vigo Sax Forum és ja un esdeveniment internacional, ja que porta a Galícia artistes, pedagogs i alumnat de diversos països. Sens dubte, la teva tasca fa possible que el nivell del saxofon segueixi creixent a Galícia i que els alumnes de la zona tinguin accés a experts de renom. On t'agradaria que es dirigís el Vigo Sax Forum en el futur? Quines coses t'agradaria que es mantinguessin, i quines podrien millorar?

El meu objectiu per al VigoSaxForum és que segueixi creixent, però sempre mantenint el seu esperit proper i familiar. M'agradaria que continués sent un lloc on els més joves puguin aprendre dels artistes de renom, però també on els professionals puguin intercanviar idees i experiències, generant un diàleg constant que enriqueixi tota la comunitat.

Com he dit anteriorment, a més d'un curs de formació, el Vigo Sax Forum funciona com un festival que ofereix una programació variada de concerts. Això permet que participants i públic puguin gaudir de la música en directe, descobrir diferents estils i connectar amb la creativitat dels artistes convidats. Crec que aquesta combinació d'aprenentatge i experiència musical en viu és un dels trets que fa el projecte realment especial.

De cara al futur, m'agradaria consolidar el festival com un punt de trobada internacional, ampliant la diversitat d’estils i tallers, i incorporant projectes col·laboratius que impliquin diferents generacions de saxofonistes. També vull seguir enfortint la interacció entre participants i artistes, perquè l'aprenentatge i la inspiració continuïn més enllà dels dies del curs i del festival, convertint el VigoSaxForum en un espai viu, dinàmic i en constant evolució.

9. Com s'ha pogut veure durant tota l'entrevista, ets un professional molt actiu i promotor d'iniciatives educatives i culturals. Quins altres objectius o somnis professionals t'agradaria complir en el futur?

Crec que ja estic complint un somni: dedicar-me amb passió a allò que m'agrada, treballar juntament amb grans músics i persones, i tenir l'oportunitat de tocar, crear i gaudir de la música en projectes que em desafien i m'enriquiran constantment.

Per a mi, el més important és seguir aprenent, compartint i aportant a cada projecte el millor de mi.

Moltes gràcies Tomàs. Fins aviat!