ENTREVISTA A JUAN MOREDA
- litorequartet
- Mar 4
- 8 min de lectura
Avui portem al blog una entrevista molt especial per a nosaltres. En Juan no és simplement una referència professional important per a Lítore Quartet, sinó un gran amic amb qui hem compartit múltiples vivències. Lítore Quartet va néixer inspirat per l’efímera però increïble trajectòria del quartet de saxòfons Psaiko Quartet, en què en Juan tocava el saxòfon tenor. Actualment, en Juan forma part del col·lectiu Argo Kollektiv, un ensemble de música contemporània amb seu a Viena del qual ell mateix és cofundador. Aquest grup ha estat recentment guardonat amb el Primer Premi al concurs Re_cre@, un esdeveniment en què ens vam retrobar amb en Juan i després del qual vam decidir fer aquesta entrevista.
Quin va ser el teu primer contacte amb la música? En quin moment vas decidir que et volies dedicar professionalment a la música i al saxòfon?
Un Nadal no sé si el Pare Noel o els Reis Mags em van regalar un acordió de joguina, devia tenir 9 o 10 anys. I em va agradar el regal; els meus pares em van preguntar si volia anar a classes per aprendre a tocar-lo i vaig dir que sí. Com que era molt petit per a un acordió de veritat, primer vaig fer un any de piano. Després vaig començar amb l’acordió i el meu professor em va recomanar anar a classes de solfeig a la banda del poble (Valladares). Hi vaig anar i em van oferir començar a tocar algun instrument de la banda simfònica. Per algun motiu vaig triar el saxòfon. Després ja vaig entrar al Conservatori Professional de Vigo i, a tercer d’ESO, que és quan has de començar a escollir algunes optatives per especialitzar-te en els teus estudis, vaig decidir prendre’m la música més seriosament.
Vas coincidir amb l’Hugo i en Jaime al Conservatori Professional de Vigo, i després també amb la Sira i en Miquel al Conservatori Superior de les Illes Balears. Explica’ns, per què després dels teus estudis a Mallorca vas decidir cursar el màster d’interpretació de música contemporània a Viena?
Primer vaig cursar el màster d’interpretació a Viena. La meva idea principal quan era al meu últim any a Mallorca era fer un màster de música de cambra amb els meus companys del Psaiko Quartet. De fet, si no recordo malament, en Martín i en Borja volien esperar un any per mi per fer el màster junts. Però després en Franco va decidir tornar a l’Argentina, i en entrar en Martin Gorospe a Psaiko, hauríem d’esperar un any més. Aquí ja es va començar a desdibuixar aquella idea. Crec que poc abans del Coronavirus la idea de continuar seriosament amb el quartet ja va passar a un segon pla.
En viure amb en Martín, vam decidir buscar un destí conjunt per al nostre màster i vam decidir anar a Viena, ja que teníem molt bons records de quan vam visitar la MDW (University of Music and Performing Arts Vienna) quan vam ser convidats a tocar amb Psaiko uns anys abans. Vam veure que era una de les millors universitats del món i una de les ciutats que destina més recursos i ofereix més oportunitats per als músics.
Un cop cursava el meu màster d’interpretació a Viena vaig decidir començar també el màster de Neue Musik - Ensemble, ja que em vaig adonar que la col·laboració amb compositors i donar vida a noves sonoritats era el que volia fer. Com a artista ja no em sentia còmode interpretant peces de fa centenars d’anys. A més, com a saxofonistes tenim moltes menys oportunitats amb la música clàssica. En general, em sento més a gust sabent que dedico el meu temps i energia a intentar formar part de la creació i la innovació, i no tant al perfeccionament del repertori antic.
Tots nosaltres hem viscut a l’estranger i som conscients dels reptes que això pot suposar tant a nivell personal com professional. Com va ser la teva arribada a Viena i a la Universitat? Com vas viure la nova vida que hi vas començar a construir?
Com li passa a tothom, et mudes a un lloc tan lluny de la teva família per donar el millor de tu. Un cop portes uns anys treballant dur, la integració arriba sola. Coneixes gent afí a les teves idees i et sents a gust en aquell lloc. Al principi la barrera de l’idioma és dura, ja que tot i ser una universitat molt internacional, la tradició també hi té molt de pes. Un dels objectius de la universitat és que els estudiants es quedin a Àustria després dels seus estudis, per això totes les classes són en alemany.
M’agrada sentir-me en un entorn internacional; no seria el mateix que intentar integrar-se en un poble del Tirol, i crec que això ho fa tot més fàcil i progressiu.
Viena pot ser un destí molt atractiu per estudiar música per diverses raons. Segons la teva experiència, quins diries que són els pros i els contres d’estudiar-hi?
Pros: Infraestructura top. Professorat top. Finançament top. Companys top. Localització top. Moltes oportunitats.
Contres: Gran arrelament de la tradició musical. Hiverns durs. Gastronomia no tan top. No hi ha mar.
La idea d’aquesta entrevista va sorgir arran de la participació d’Argo Kollektiv al concurs Re_cre@, en què vau ser guardonats amb el primer premi. Com neix Argo Kollektiv? Com sorgeix el nom del grup?
En començar el meu màster de música contemporània vaig assistir a una classe d’improvisació a la qual vaig arribar tard. En arribar tard em van emparellar amb un altre noi pianista que també havia arribat tard i vam haver d’improvisar junts sense conèixer-nos. En aquella improvisació vaig sentir una forta connexió musical i després de la classe vam decidir continuar tocant junts fora de l’àmbit acadèmic. Aquell noi era en Panos Nikitaris, i junts vam crear Argo Duo, que després es convertiria en Argo Kollektiv.
Al principi vam començar tocant obres contemporànies del repertori per a saxòfon i piano com Denisov, Albright o Mantovani. Aquestes obres ens van portar a guanyar concursos internacionals, però de seguida el repertori se’ns va quedar curt i vam tenir la necessitat de treballar amb altres músics i instruments. Ens vam ajuntar amb Youngseo Kim, violinista, i Taikan Yamasaki, percussionista, també estudiants del màster de contemporània. Ben aviat ens vam obrir a treballar amb més músics i vam arribar a funcionar com un col·lectiu de formació oberta per adaptar-nos a les necessitats de cada projecte. Tot i així, els instruments més característics d’Argo són els del quartet original: saxòfon, piano, violí i percussió.
La direcció actual que volem donar a Argo Kollektiv és que cada concert sigui una experiència única, on puguem treballar estretament amb artistes de diverses disciplines com si es tractés del concepte d’“obra d’art total” que tenia Wagner, però aplicat a la música de cambra i combinat amb la tecnologia actual. En Panos Nikitaris i en Kostas Zisimopoulos em van introduir la idea de recuperar l’origen del teatre, de la tragèdia grega, i de seguida em va enamorar aquesta idea i m’hi vaig voler sumar. No és només per aquestes metàfores amb la història de Jàson i els argonautes que se’ns va acudir el nom, sinó perquè l’antiga Grècia és una font d’inspiració molt forta per a nosaltres i part de la nostra identitat.
Tant Lítore Quartet com Argo Kollektiv compartiu l’interès per la música de nova creació. Quins són els objectius i la visió artística d’Argo Kollektiv?
No volem limitar la nostra creativitat artística, per això sempre busquem nous formats de concert fusionant diverses disciplines artístiques. Avui dia és molt complicat desenvolupar el teu propi projecte, una superproducció, implicant molta gent que connecti amb la idea del projecte. Per això sempre treballem a curt termini intentant sumar experiències per a aquesta visió de futur.
Intentem crear nous sons, estrenar obres, però alhora intentem allunyar-nos al màxim del concepte clàssic de concert d’una obra-aplaudiment-una altra obra d’un compositor random que no té res a veure però que d’alguna manera cal relacionar perquè encaixi en el mateix programa.
Argo Kollektiv és un col·lectiu de músics, cosa que significa que no sempre participen tots els components en cada projecte. Com s’organitza el grup a nivell artístic i administratiu?
Si ens contracten per interpretar un repertori tancat, no tenim gaire marge: busquem els músics necessaris i ja està.
Si ens contacten per a un concert amb el/la compositor/a tancat/da però el programa obert, solem oferir els músics amb qui treballem més sovint i buscar el repertori que millor s’adapti a la ideologia del compositor. Intentem ser coherents mantenint els mateixos músics. També sol ser fàcil arribar a un punt en comú per qüestions de pressupost.
Si és un concert organitzat per nosaltres, ho solem discutir en Panos i jo inicialment, i després anem incorporant músics al projecte que puguin encaixar i ajudar-nos. Però sempre és complicat fer projectes amb total llibertat artística, perquè gairebé sempre depenem de finançament extern.També pot passar que algú del col·lectiu proposi un projecte i veiem com es pot dur a terme. Per exemple, en Mario va proposar presentar-nos al Re_cre@.
Com és la situació financera per als grups de música de cambra a Viena o Àustria?
A Àustria i especialment a Viena ens hem sentit recolzats pel finançament públic des que vam crear el Verein. Això ens va permetre mantenir-nos actius des del principi, i encara avui ens continuen donant suport, cosa que agraïm molt. Però dependre d’algú implica adaptar les teves idees als criteris de les institucions que et financen. Cal trobar la manera de mantenir-se actiu sent fidel als teus ideals. I això no crec que sigui fàcil enlloc del món, i menys dedicant-se a la música contemporània.
Què va suposar Psaiko Quartet per a tu, tant a nivell personal com professional?
Psaiko em va ensenyar a canviar la meva manera egoista de pensar. Per exemple, a la cultura oriental t’ensenyen a pensar en el grup abans que en l’individu, mentre que a la cultura occidental prioritzem nosaltres mateixos. Sento que al quartet estàvem en aquesta dinàmica de renunciar a projectes individuals per enfortir-nos com a grup i créixer més ràpid plegats. Crec que la virtut és al punt mig i avui dia intento viure amb aquesta filosofia. Gràcies a Psaiko he après a treballar millor en equip.
Quines diferències notes entre un quartet de saxòfons i un ensemble amb
instrumentació variada?
Com a saxofonista has de ser més flexible amb els recursos tècnics: no és el mateix encaixar el teu so amb tres instruments iguals que adaptar-lo a la subtilesa de la corda o la força de la percussió. Hi ha un milió més de variants sonores que en un quartet de saxos. Això és positiu perquè aprens molt i t’enriqueix més. Potser la part negativa és que només tu coneixes els teus límits tècnics; en un quartet de saxos tots poden exigir més qualitat en la teva manera de tocar. En un ensemble mixt també t’ho exigeixen, però d’una altra manera: cal ser molt crític i exigent amb un mateix.
Les sonoritats d’un quartet de saxos són limitades: és molt compacte, però sempre seran quatre saxos. En canvi, un col·lectiu pot sonar pràcticament com vulgui. El desavantatge és que mai no serem sempre els mateixos quatre músics treballant al màxim nivell.
Et planteges tornar a Espanya en el futur?
De moment estic a gust a Viena i vull quedar-m’hi. Sempre hi ha la morriña de tornar a Galícia i muntar-hi el meu propi projecte. A vegades em sento molt desconnectat de la meva terra i en deute amb ella. M’agradaria poder viure a Galícia i contribuir al seu desenvolupament cultural. Però en un futur proper encara em veig aquí a Àustria. També em sento en deute amb Àustria perquè sempre m’han tractat molt bé i m’hi sento valorat. Tampoc descarto anar-me’n a un altre lloc llunyà si sorgeix l’oportunitat.
Com veus el Juan d’aquí a 5 anys?
M’agradaria ser més artista i menys docent. Tenir més temps per crear i desenvolupar els meus propis projectes. Ja m’encanta la meva vida, però m’agradaria continuar invertint temps a perfeccionar els meus coneixements, experiències i tècniques per poder aportar una creació artística de valor que entretingui, convidi a la reflexió i ens ajudi a millorar com a societat.
Gràcies, Juan. Abraçades :)
Gràcies, nois :)
Comentaris