top of page

ENTREVISTA A BRAIS GONZÁLEZ

litorequartet

Potser una de les coses més màgiques de l’art és el procés en què una idea es transforma en una realitat. Nosaltres ho fem, principalment, a través de la interpretació d’un text escrit: produïm una realitat acústica a partir d’una partitura. Per aquest motiu, la feina dels compositors té un valor essencial per als intèrprets, i volem donar el màxim suport a la seva increïble tasca.



La gènesi de Selkie, una composició única del nostre estimat amic i extraordinari músic Brais González (Vigo, 1987), va néixer de la nostra inquietud per explorar el moviment escènic i superar els convencionalismes formals de la música clàssica. La inspiració inicial ens va portar a imaginar una òpera per a quartet de saxòfons, idea que vam presentar a Brais a la primera reunió que vam tenir amb ell. Des del principi, estava clar que era la persona idònia per portar aquest projecte a la realitat. No només la predisposició i la il·lusió de Brais van ser immillorables des del primer moment, sinó que el resultat final s’ajusta perfectament al que havíem imaginat.


Amb aquesta entrevista volem donar visibilitat a la seva admirable feina, plena d’inspiració i passió, que va dibuixar, acolorir i dimensionar un concepte simple d’una manera sublim. El resultat final d’aquest projecte experimental —que també és el nostre projecte d’encàrrec i estrena d’una obra original per a quartet de saxòfons d’aquest any 2024— es durà a terme a l’Auditori de Torroso el 17 de desembre. Aquí us deixem l’entrevista. Gràcies, Brais!



La nostra idea per a una obra amb un fort component escènic per a quartet de saxòfons va néixer el juliol de 2023. Va ser en aquell moment quan vam presenciar la final del concurs Juventudes Musicales de España en la modalitat de música de cambra i l'increïble actuació dels nostres amics del Dianto Reed Quintet. La inspiració que ens va venir en aquell moment només era una idea sense forma fins que tu vas mostrar la teva il·lusió per fer-la realitat. Com vas rebre la nostra proposta de compondre aquesta obra a començaments d'aquest any 2024? Què et va fer voler formar part d'aquest projecte?

He tingut la sort de conèixer, en diferents moments d’aquests darrers anys, tres membres del quartet (la Sira, en Jaime i l’Hugo), a través de la meva tasca com a pianista acompanyant. A més, l’any passat vaig rebre amb molta alegria la proposta d’en Jaime de compondre una obra per al seu concert final de carrera; una obra poc habitual per a saxòfon, gaita gallega i percussió tradicional.D'altra banda, des de l'estrena de la meva primera òpera el 2022 ("Loba Branca"), vaig descobrir que em fascinen els projectes escènics i la música al servei d'una narrativa. És un enfocament creatiu i compositiu completament diferent. Amb tots aquests factors, estava clar que l'única resposta a la vostra proposta havia de ser un "sí"!


Has definit la teva creació com un conte escènic per a quartet de saxòfons. Quines característiques diries que té aquest format d'obra artística? Creus que és un format que presenta novetats respecte a d'altres similars, com l'òpera o el musical? Creus que aquest format pot tenir futur en el panorama de la música de cambra dels propers anys o dècades?

Selkie es mou, sens dubte, en un terreny híbrid, que pren referències tant del teatre musical com de l’òpera o fins i tot del teatre noh japonès, a més de prendre com a punt de partida altres contes musicals amb narració. Per sort, en l’última dècada moltes formacions de cambra estan apostant per formats i projectes escènics que, sens dubte, aporten alguna cosa nova a un panorama (el del recital de cambra) que pateix la manca de noves formes d’expressió. El fet que siguin formats encara no estandarditzats i en procés d'exploració ens dóna, tant als compositors com a les formacions, una llibertat creativa única per innovar i continuar cercant nous camins per a la música de concert.


Crear una obra així és un procés molt complex: no només has hagut de compondre la música, sinó que també has ideat el fil narratiu, has escrit el llibret, has plantejat l’escenografia i has resolt dificultats tècniques. Com ha estat el procés creatiu? Quins passos has seguit per compondre una obra artística amb tants elements?

Com en qualsevol obra per encàrrec, el primer procés sempre és posar sobre el paper quins són els elements que aporta la institució (o, en aquest cas, la formació) que realitza l'encàrrec. Conèixer-vos de forma prèvia (tant personalment com el treball que heu fet aquests darrers anys amb Lítore) va simplificar molt el procés. Tenia clar que havia de ser una obra amb quatre personatges. D'altra banda, el vincle que tots tenim, d'una manera o altra, amb el mar (present fins i tot en el nom del grup!) em va portar a cercar una història relacionada amb el món marí o aquàtic. A partir d’aquí, vaig començar un procés de recerca i selecció de diferents llegendes tradicionals de diverses parts d’Europa fins que vaig trobar la història de la “dona Selkie”.


Un cop decidida la història, el procés més llarg va ser, sens dubte, l’escriptura del guió. Un cop acabat el guió, l’escriptura de la part musical va ser relativament ràpida i senzilla, ja que durant l’escriptura vaig acumular moltes idees i esbossos musicals que anaven sorgint a mesura que escrivia la part narrativa.


Explica'ns com va néixer la idea de Selkie i la teva inspiració per al rerefons narratiu de la història. Quins valors amaga aquesta història?

Les llegendes sobre les dones selkie són abundants en diverses parts del nord d'Europa (Irlanda, Escòcia, Noruega...). Vaig començar prenent com a referència una llegenda tradicional de les Illes Fèroe. Però al febrer, un viatge al nord d'Escòcia va canviar la meva perspectiva; vaig tenir ocasió de parlar amb diversos pescadors d'alguns pobles pesquers de la regió d'Aberdeenshire i fins i tot vaig passar diverses hores sol, envoltat d’un grup de foques a una platja de Newburgh. Després d’aquell viatge, vaig decidir adaptar les llegendes escoceses i situar la història en diverses de les localitzacions que vaig conèixer en aquell viatge: el poble de Stonehaven i les platges i penya-segats de Dunnottar.


Per a mi, hi ha alguna cosa molt interessant en adaptar històries i llegendes tradicionals, que és la possibilitat d’ampliar el seu arc narratiu per poder parlar de temes que ens toquen de prop avui dia. Selkie és una història sobre la transformació, sobre estar atrapat en un cos aliè, sobre el poder patriarcal i les fronteres de l'amor i el respecte. Va ser molt difícil ajuntar i cohesionar tots aquests elements per donar forma definitiva al llibret.


Cada un dels 4 integrants del quartet és un personatge diferent a la història. Com vas distribuir els personatges? Està relacionat amb el tipus de saxòfon que toca cadascun de nosaltres?

La llegenda tradicional de Selkie només té dos personatges: la dona foca (Ailsa) i el pescador (Duncan). Però vaig veure clar des del primer moment que hi havia dos altres personatges que serien fonamentals a la història: d'una banda, un mascle foca, que serveix de vincle amb la vida anterior d'Ailsa al mar. De l'altra, un ocell, en aquest cas un fulmar boreal (un petit ocell de la família de les gavines), que té el poder de sobrevolar tant el mar com el poble, connectant així els dos mons presents a la història.


Evidentment, no només cada saxòfon, sinó també cada integrant del quartet està relacionat molt directament amb cadascun dels quatre personatges de la història.


Defineix Selkie amb tres paraules.

Mar, dolor i llibertat.


A l’agost, vam tenir una interessant sessió de treball conjunt, tot i que l’obra encara estava en procés de composició. Com va influir aquest treball entre intèrprets i compositor en el resultat final de l'obra?

La trobada que vam tenir a l'agost no només va ser tremendament fructífera, malgrat ser breu, sinó que va ser decisiva per acabar l'obra. En aquell moment, m'havia encallat en algunes de les últimes escenes, ja que el primer final que vaig escriure per a l'obra no em va agradar gens i vaig haver de tornar gairebé a l'inici de la història per començar de nou. Va ser pràcticament una revelació poder treballar amb vosaltres, provar alguns petits moviments escènics, i que de sobte moltes coses es clarifiquessin dins del meu cap sobre com acabar definitivament la història.


Com és treballar amb un quartet de saxòfons? Què opines d'aquesta agrupació com a conjunt instrumental? Com ha estat treballar amb Lítore Quartet?

Tinc una germana saxofonista, així que he estat envoltat de saxòfons durant molts anys, a través de la meva feina com a pianista acompanyant. És un instrument versàtil, amb enormes possibilitats tímbrico-sonores, i això per a un compositor sempre és una eina de treball increïble per desenvolupar les teves idees.


Sembla que, probablement gràcies a aquesta versatilitat, el quartet de saxòfons s'està convertint en la gran formació de futur de la música acadèmica de concert. A més, crec que el fet que siguin formacions relativament noves i encara allunyades de l'estatisme de les formacions canòniques de la música clàssica afavoreix un grau més gran d'innovació i experimentació, sovint impulsat pels mateixos grups.


Coneixent en Jaime, l'Hugo i la Sira d'abans, no tenia dubtes sobre com seria treballar amb vosaltres. No us faré massa compliments ara perquè vull guardar-ne alguns per després de l'estrena, però durant aquests mesos treballant amb vosaltres, he observat disciplina, serietat, perseverança i un molt bon ambient de treball. Francament, estic encantat.


Quins són els teus somnis o objectius com a compositor? Què et fa sentir plenitud en relació amb la teva vida professional com a músic?

Hi ha dues coses que em fan sentir especialment bé de la meva professió: d'una banda, la sensació indescriptible que sorgeix quan algú estrena una obra teva, veure un grup de persones dedicant-se i donant-ho tot per donar vida a alguna cosa que abans només estava al teu cap. És una sensació molt bonica.


D'altra banda, el públic. Sempre he entès la música (i, per tant, l'art) com quelcom social, com quelcom que ens connecta amb la comunitat, i segueixo pensant que tenim una gran responsabilitat com a col·lectiu per portar a la gent coses belles, coses estimulants, coses que els facin pensar. Per a mi, el públic continua sent el vincle més important de tota la cadena de la música. Així que, sortir d'un concert i haver pogut emocionar les persones que hi eren és el que em reconforta més com a compositor. I segueix sent el meu principal objectiu en tot moment.



Comentarios


LOGO LITORE DEFINITIVO.png
23_04_1917_23_00cliente_ajuntament.png
INAEM 02 CAJETIN ROJO.png
LOGO LITORE DEFINITIVO.png
bottom of page