DONANT VIDA A NOVA MÚSICA VII

 Aquest any tampoc hem faltat al nostre compromís amb l’encàrrec i l’estrena de noves obres per a quartet de saxòfons. Els passats dies 13 i 15 de novembre, les localitats de Molins de Rei (Catalunya) i Gandia (Comunitat Valenciana) van acollir l’estrena mundial d’una obra molt especial dedicada a les víctimes de la DANA: Cantes de Agua y Duelo. En aquest article del blog us expliquem tots els detalls sobre aquesta nova obra d’un dels compositors espanyols amb més projecció internacional i trajectòria: Mauricio Sotelo.

Lítore Quartet amb el compositor Mauricio Sotelo i el clarinetista Joan Enric Lluna després de l’estrena de Cants d’Aigua i Dol. Casa de la Marquesa de Gandia, 15/11/2025.

Des dels nostres inicis al conservatori superior coneixíem la música d’en Mauricio a través d’obres com Muros de Dolor, que s’ha convertit en una peça estàndard del repertori per a saxòfon tenor sol. L’any 2022, al Concurs Internacional de Música de Cambra d’Arnuero, vam tenir el plaer de conèixer personalment en Mauricio, president del jurat en aquella ocasió. Després d’acceptar la nostra proposta d’encàrrec a principis d’aquest any i amb l’ajuda de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i Música, hem sumat un altre valuós gra de sorra al repertori del saxòfon.

Portada de l’obra Cantes de agua y duelo de Mauricio Sotelo, editada per Universal Editions.

Mauricio descriu Cantes de Agua y Duelo com un homenatge íntim i profundament commovedor als afectats per aquesta catàstrofe que va tenir lloc l’octubre de 2024. L’inici de l’obra evoca, com en el vers de Fernando de Herrera, una “veu de dolor i cant de gemec”, en què l’aigua es converteix en símbol del dol, del flux incessant del temps que arrossega la memòria i la pèrdua. Sotelo recorre a harmònics flotants i desplaçaments melòdics que suggereixen el plor contingut i la fissura emocional que impregna tota la peça. El quartet de saxòfons, amb la seva mal·leabilitat tímbrica, esdevé una mena de cor humà que respira i plora a l’uníson, desplegant un lirisme ombrívol però carregat d’una bellesa profunda.

Per a nosaltres, l’obra va suposar diversos reptes relacionats principalment amb les tècniques compositives que en Mauricio empra. Un exemple clar és el segon moviment, “Cànon-Espiral”, en què les diferents veus s’introdueixen de forma asincrònica, oferint un toc d’impredictibilitat al resultat sonor. En aquests fragments vam haver de posar en comú les nostres idees per crear un cànon cohesionat en què les diferents línies mantinguessin la mateixa essència “flamenca” que Mauricio especifica. Al nostre parer, aquesta tècnica compositiva transmetia el caos de la catàstrofe de la DANA.

La influència del flamenc que hem esmentat és un element recurrent en la música d’en Mauricio. Aquesta essència s’uneix amb altres elements compositius allunyats de la producció sonora convencional, especialment els multifònics i els microtons. Aquesta combinació ha estat batejada pel compositor com a “After flamenco” o “Flamenc espectral”, i és probablement l’element més característic de la seva música.

Volem acabar agraint novament a en Mauricio la seva dedicació i compromís en la composició d’aquesta obra. Ha estat un plaer poder compartir amb ell l’estrena a Gandia i tenir l’oportunitat de conèixer-nos una mica més. Però això no s’acaba aquí! Properament ens tornarem a veure per treballar l’obra i enregistrar aquesta “meditació sonora sobre la pèrdua, la memòria i l’esperança”.